Desobedients a les guerres

MANIFEST

Una nova guerra s’anuncia a l’horitzó. Se’ns diu que n’hi ha un dictador que podria acabar amb nosaltres amb les seues armes de destrucció massiva, però la veritat és que ningú (ni tan sols els satèl·lits) les ha vist. En tot cas, sembla que no en té més que els EUA, qui és el païs més armat del planeta. Aleshores, qui crea inseguretat, l’Iraq o els EUA? No és, doncs, una qüestió de "defensa preventiva", de seguretat, sinó que es tracta d’un assalt imperialista en tota regla al petroli de l’Orient Mitjà. Per això, en Bush i el seu govern, molts lligats a les multinacionals petrolieres, volen fer esclatar la guerra a tota costa.

Aquesta guerra és, a més, la culminació d’un genocidi que, recolzat per un duríssim embargament a l’Iraq, dura ja 13 anys i el qual ha suposat la mort de més d’un milió d’iraquians. I és que, com veguérem fa uns dies a Alacant, els imperialistes faran ús de tota la seua força, tant a l’Iraq com a l’Estat espanyol, per tal de continuar amb els preparatius de la seua maquinària bèl·lica i, alhora, eliminar tota dissidència. Aquestes són qüestions en les quals tots, tant els EUA com l’Estat espanyol i les suposadament pacifistes Alemanya i França, són d’acord; el que passa és que encara no tenen clar com han de repartir-se el pastís petrolífer. Per això juguen amb el fet que l’ONU emeta una segona resolució o no; però, és legítima una guerra només perquè ho diga l’ONU? Per què les resolucions de l’ONU són obligatòries per a l’Iraq i no per a Israel? La guerra, és contra un dictador, o més bé contra un poble sencer? Acabaran els EUA amb els dictadors, tenint aliats com ara l’Aràbia Saudita?

I, a banda de tot això, quines conseqüències tindrà aquesta guerra (que ningú hem votat) per als pobles de l’Estat espanyol i d’Europa?

En primer lloc, significarà un augment del control als ciutadans, com ja passà després de l’11-S. Això, per no parlar del previsible augment del racisme i la xenofòbia a l’Occident, propiciada pels governs interessats en la guerra.

També creixerà notablement la despesa militar, tant a l’hora d’atacar l’Iraq com posteriorment. I això és un atac contra el nostre "benestar", el qual ja és molt precari. Per altra banda, tenim l’experiència de què aquest tipus de conflicte sol provocar grans beneficis per a les petrolieres, però greus crisis econòmiques per a la resta.

Sabem que la violència contra els febles només pot engendrar més odi i violència: les potències assassines de hui seran les víctimes de demà, amb la particularitat de què, generalment, els morts produïts per atacs terroristes, amb armes químiques, etc. són sempre civils.

I, en definitiva, la nostra complicitat amb aquesta guerra serà un antecedent molt greu per als pobles de l’Estat espanyol. Quantes guerres més recolzarem contra poblacions innocents? Quantes vegades més posarem la nostra economia i les nostres vides al servei dels interessos de les multinacionals?

A l’Estat espanyol, l’Aznar segueix fidelment els dictàmens d’en Bush, defensant els beneficis de les petrolieres, com ara Repsol, i de molts empresaris interessats en la reconstrucció de l’Iraq i en la desviació del turisme cap a les nostres costes. Enfront, el PSOE aprofita la conjuntura per a intentar repescar vots i ara diu que cal enfrontar-se a la guerra. Però recordem que la guerra contra l’Iraq l’iniciaren ells i que Solana, membre de la seua Executiva, és a favor de la guerra. No és la seua, doncs, la postura més decidida per a aturar la guerra. Nosaltres, en canvi, pensem que aquest atac bàrbar només s’aturarà mitjançant la desobediència generalitzada de la població. Per això, cridem:

A la desserció i la insubmissió dels militars i de tota la població contra la guerra.

A la vaga general contra la guerra, única forma d’evitar que la nostra economia i els esforços dels treballadors i treballadores es posen al servei d’aquesta massacre.

Desobedients a les guerres

Elx, 10 de febrer de 2003