No a l'ocupació de l'Iraq i de Palestina -
Un món sense guerres és possible

Un cop més la política dels fets consumats s'imposa i la llei dels més forts amb la invasió i l'ocupació de l'Iraq s'ha dut a terme amb total impunitat. El Consell de Seguretat de l'ONU, en comptes de denunciar la violació de la legalitat internacional, oblida, mira cap un altre costat , accepta participar en la reconstrucció del país i atorga el paper d'administradors als exèrcits ocupants.
Un mes després de l'acabament de la guerra cap dels arguments per justificar-la han estat demostrats: ni s'han trobat armes de destrucció massiva, ni s'ha instaurat la democràcia, ni s'ha reduït la inseguretat i la violència a l'Orient Mitjà. La població de l'Iraq s'ha tret de sobre el règim dictatorial i sanguinari de Sadam Hussein, però tampoc ha rebut com a alliberadores les tropes anglo-nordamericanes i demana la retirada dels ocupants. El degoteig de víctimes (americanes i iraquianes) és un recordatori que la guerra no s'ha acabat i que s'ha entrat en una nova fase: la de la resistència a l'ocupació.

Ara ha arribat el moment d'aprofitar-se dels beneficis. Mentre la guerra continua algunes empreses multinacionals dels països que li van donar suport comencen a repartir-se el botí. Les grans companyies ja controlen els camps de petroli i volen aixecar l'embargament per pagar la factura de la guerra amb els diners de l'exportació. Empreses espanyoles com Dragados, BBVA, ACS, Ferrovial, Gas Natural, participaran també en la subhasta de les riqueses de l'Iraq. El suport d'Aznar a Bush tindrà la seva recompensa i aquestes i altres empreses en sortiran beneficiades de la nova situació colonial
La guerra a l'Iraq és un pas més en la política dels EUA d'imposar una "reordenació" de la regió (l'Iraq, Síria, Iran, Líban, etc.) d'acord amb els seus interessos i del seu aliat a la zona, l'Estat d'Israel. Una pau justa i duradora al Pròxim Orient passa per la fi de l'ocupació de Gaza i Cisjordània i el respecte a la voluntat del poble palestí.

El "Full de Ruta" i la implicació d'EUA, NNUU, la UE i Rússia seran positius si resolen les reivindicacions dels palestins . Però aquest teòric mapa cap a la pau està ple de trampes, ple d'exigències, molt difícils de complir per als palestins i i que els poden dur a un enfrontament civil. Un camí d'obstacles si no hi ha una voluntat clara de retirada israeliana a les línies del 1967. No hem de permetre que l'anomenat "Full de Ruta" sigui un nou instrument per justificar l'ocupació o per imposar una solució injusta a la majoria dels palestins i palestines. De nosaltres també depèn que no s'hagin d'enfrontar a una pau inacceptable.

Tot això passa en un context de retallada de llibertats i de militarització. Tal com diu Amnistia Internacional en el seu darrer informe "els drets humans estan sent sistemàticament trepitjats en nom de la seguretat, la política dels governs i els beneficis de les grans corporacions".

Els principals responsables d'aquesta situació es reuneixen avui a Evian. Uns pocs caps d'estat decideixen, d'esquenes a la població, polítiques econòmiques i mediambientals que afecten a tot el món. Ara, tal com estem nosaltres aquí, companyes i companys de Catalunya, d'altres ciutats i llocs d'Europa es manifesten avui contra aquesta cimera de rapinya, contra aquesta globalització neoliberal que ens vol imposar el G8. Des d'aquí els transmetem la nostra més ferma solidaritat.

Tot i que no s'ha produït la davallada electoral del PP que desitjàvem, en el conjunt de l'Estat ha perdut 2.500.000 vots respecte a les anteriors Eleccions Generals. A Catalunya, a més, el bàndol de la guerra ha tret només un 11% dels vots. Al marge dels resultats electorals continuarem exigint responsabilitats al Sr. Aznar i el seu govern per haver-nos dut a aquesta guerra.

Un altre món, més just i sense guerres és possible. I per això cal plantejar-se seriosament un altre model econòmic, energètic i de consum que no expulsi milions de persones cap a l'exclusió i l'explotació. Cal avançar cap a una profunda desmilitarització (reducció de la despesa militar, control del comerç d'armes, desarmament global, etc.) i que es prioritzi la resolució pacífica dels conflictes.
I en aquesta mateixa direcció no hem d'oblidar el nostre compromís personal i quotidià en la construcció d'un altre món: practiquem l'objecció fiscal a les despeses militars, fem boicot a l'economia de la guerra i reduïm el consum, etc.

Ara, és molt important continuar amb la mobilització ciutadana, que ha suposat una important pressió sobre els partidaris de la guerra. El moviment per la pau s'ha convertit en un autèntic contrapoder civil d'abast mundial i té la responsabilitat de continuar en la tasca de denunciar tots els projectes polítics i militaristes dels poderosos de la terra.

No a l'ocupació de l'Iraq i Palestina!!

Un món sense guerres és possible!!

Globalitzem les resistències i la lluita per la pau!!

Barcelona, 1 de juny de 2003