Breu informe de com va anar la reunió del moviment antiguerra del passat dissabte 1 de març a Londres

A la reunió hi van participar una setantena de persones de molts països europeus (Dinamarca, Itàlia, Polònia, Turquia, Noruega, Àustria, Grècia, França, Regne Unit, Bèlgica, Holanda, Alemanya, Finlàndia, Xipre, Hongria, Polònia, Portugal i Estat Espanyol) i d’EUA i Canadà i d’Amèrica Llatina (Brasil, Mèxic i Costa Rica).
 
La reunió va concloure amb l’aprovació d’una declaració final amb una proposta d’accions de cara les properes setmanes. A grans trets podríem dir que hi va haver acord amb els temes centrals de discussió. A continuació, i a l’espera que ens arribi, via email, aquest pronunciament final, us destaquem les idees centrals que s’hi recullen.
 
La declaració insta a la mobilització a tota Europa per tal d’aturar la guerra. En primer lloc es recullen algunes de les accions que es portaran a terme les properes setmanes a diverses ciutats europees com ara:
- Ocupacions d’universitats. Previstes a vàries ciutats d’Europa, principalment en el transcurs d’aquesta setmana i entorn el dia 5 de març.
- Assemblea del poble. A Londres es vol organitzar davant del parlament britànic una massiva assemblea popular per tal que la ciutadania expressi la seva posició respecte a la guerra.
- Consulta popular contra la guerra. Es recull la iniciativa que es portarà a terme a Catalunya, al País Basc i a d’altres indrets de l’Estat espanyol. Els companys i companyes d’Itàlia comenten que també estan pensant en tirar endavant una iniciativa de consulta social contra la guerra. Aquest mateix cap de setmana decidien si tiraven endavant la iniciativa.
- Augmentar la pressió als parlamentaris perquè facin públic el seu rebuig a la guerra.
 
Després de citar breument aquestes iniciatives la declaració insta a mobilitzar-se en unes dates concretes. Tot i així, aquesta vegada no es va voler declarar un dia d’Acció Global contra la Guerra, com va ser el passat 15 de febrer, i es va considerar que era millor deixar un marc de mobilització ample que s’adaptés a les necessitats de cada plataforma antiguerra. En aquest sentit, van quedar destacades algunes dates de mobilització.
 
- 8 de març. Mobilitzacions en motiu del dia internacional de la dona treballadora i accions contra la guerra, vinculant les dues temàtiques.

- 15 març. Manifestacions i accions de desobediència civil arreu d’Europa. Aquesta data semblava ser que podria ser de consens per ser declarada com una nova jornada d’acció global contra la guerra, però finalment no hi va haver acord al respecte, i es va decidir que es mantenia en aquest llistat, més genèric de mobilització. Tot així, informar que als EUA, el 15 de març, l’organització ANSWER prepara a Washington una gran marxa sobre el Pentàgon, que esperen que aglutini a centenars de milers de persones. A Grècia, es preparen manifestacions i accions davant de bases nord-americanes, ja que el 15 de març es reuneixen a Atenes els ministres de defensa de la UE, coincidint amb la presidència grega de la UE. A Itàlia part dels sindicats preparen manifestacions en aquesta data. A Barcelona, haurem d’acabar de concretar si en aquesta data s’organitza la macro-cadena humana i accions de boicot i de desobediència civil.

- 21 de març. Jornada de solidaritat contra la guerra, des del món del treball. Es preveuen accions i assemblees en els llocs de treball, aturades i vaga, en aquells països on sigui possible. Es fa una crida als sindicats perquè impulsin aquestes iniciatives.
 
Finalment dir que es va fer una crida a l’acció unitària en el cas que esclati la guerra. En aquest sentit, es va instar a organitzar accions de protesta el mateix dia que comenci la guerra i es va convocar a una gran manifestació el dissabte següent a l’esclat de la guerra. Fent referència a aquest darrer punt, en la propera assemblea haurem de parlar sobre què fem nosaltres, ja que inicialment hem convocat a la manifestacióel diumenge següent a l’inici de la guerra.